diumenge, 28 octubre de 2012

La ficció segons Julian Barnes


"La ficció, més que cap altra forma d’escriptura, explica i expandeix la vida. La biologia, per descomptat, també explica la vida; igual com ho fan la biografia i la bioquímica i la biofísica i la biomecànica i la biopsicologia. Però totes les biociències es rendeixen davant de la bioficció. Les novel·les ens diuen les màximes veritats sobre la vida: el que és, com la vivim, quin pot ser el seu objectiu, com la gaudim i la valorem, com pot espatllar-se, i com la perdem. Les novel·les parlen a i des de la ment, el cor, l’ull, els genitals, la pell; el conscient i l’inconscient. Què és ser un individu, què significa ser part d’una societat. Què significa estar sol. Sol i tanmateix en companyia; aquesta és la posició paradoxal del lector. Sol en companyia d’un escriptor que parla en el silenci de la teva ment. I —una paradoxa més— no hi ha cap diferència si aquest escriptor és viu o no. La ficció fa que personatges que mai no han existit siguin tan reals com els teus amics i que els escriptors morts siguin tan reals com els presentadors del telenotícies.

Som, en el nostre jo més profund, animals narratius; també, cercadors de respostes. La millor ficció rarament proporciona respostes; però formula les preguntes excepcionalment bé".

10 comentaris:

  1. Un bon resum del que és realment la ficció. A vegades crec, quan no són novel·les històriqques, un reflex més clar de la realitat i dels moments històrics.

    ResponElimina
  2. Galde, t'estava esperant. Només puc respondre't que sí, que és això.

    ResponElimina
  3. Em caldria la font per tal de perpetrar un atracament perfecte, Allau!

    Acabo de recordar el lloro:
    Els llibres diuen: ella ho va fer perquè. La vida diu: ella ho va fer. Els llibres són el lloc on se'ns expliquen les coses; la vida és el lloc on no se'ns expliquen. No em sorprèn que hi hagi gent que prefereixi els llibres. Els llibres expliquen la vida. L'únic problema és que les vides que expliquen són les vides d'altres persones, i no són mai la teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde, ho he extret d'un pròleg a una col·lecció d'assaigs que es titula "Through the window".

      Elimina
  4. La millor ficció té aquestes virtuts però fins i tot la pitjor ficció explica moltes coses sobre les nostres dèries i misèries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, potser t'estàs referint a la tele-brossa.

      Elimina
  5. ficció i realitat en la lectura son fronteres dificils de delimitar si la novel·la està ben escrita. Per aixó dificilment ens agraden les pel·licules (realitat?) si abans hem llegit la novel·la (ficcio). O és al revès?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, no crec que les pel·lícules, pel fet que les poguem veure amb els "propis" ulls siguin menys fictícies, potser ho són perillosament més.

      Elimina
  6. la ficció a més a més de ser reflexe de la realitat i explicar els perquès dels comportaments,ens fa veure i sentir una vegada més que la frontera entre la realitat i la ficció és doblement fictícia tant pel que fa a la "realitat" com a la "ficció"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment, Lolita, el que anomenem "realitat" és un relat que ens anem fent i per tant una ficció.

      Elimina